Central nuclear de Karachi

La central nuclear de Karachi al Pakistan és un important projecte energètic de cooperació entre la Xina i el Pakistan, i també és el primer projecte a l'estranger a utilitzar la tecnologia d'energia nuclear de tercera generació desenvolupada de la Xina, "Hualong One". La planta està situada al llarg de la costa del mar Aràbic, a prop de Karachi, Pakistan, i és un dels èxits referència del corredor econòmic de la Xina-Pakistan i de la iniciativa del cinturó i de la carretera.

La central nuclear de Karachi inclou dues unitats, K-2 i K-3, cadascuna amb una capacitat instal·lada d’1,1 milions de quilowatts, utilitzant la tecnologia “Hualong One”, coneguda pel seu alt rendiment econòmic i econòmic. La tecnologia presenta un disseny de 177 nuclis i diversos sistemes de seguretat passiva, capaços de suportar situacions extremes com terratrèmols, inundacions i col·lisions d’avions, guanyant-li la reputació com a “targeta de visita nacional” en el camp d’energia nuclear.

La construcció de la central nuclear de Karachi ha tingut un profund impacte en l'estructura energètica i el desenvolupament econòmic del Pakistan. Durant el procés de construcció, els constructors xinesos van superar diversos reptes, com ara temperatures elevades i la pandèmia, demostrant una força tècnica excepcional i un esperit de cooperació. L’èxit de funcionament de la central nuclear de Karachi no només ha alleujat l’escassetat d’energia del Pakistan, sinó que també ha establert un model de cooperació profunda entre la Xina i el Pakistan en el sector energètic, reforçant encara més l’amistat entre els dos països.

En conclusió, la central nuclear de Karachi no només és una fita en la cooperació de la Xina-Pakistan, sinó que també és un símbol important de la tecnologia d’energia nuclear de la Xina que arriba al món. Contribueix la saviesa i les solucions de la Xina a la transformació energètica global i a la lluita contra el canvi climàtic.